Crec, és clar, que si en Plató hagués estat disposat a dedicar-se a l'oratòria del fòrum, hauria pogut parlar amb la màxima eloqüència i capacitat; i que si en Demòstenes hagués continuat els estudis que va fer amb en Plató i hagués volgut exposar les seves opinions, ho hauria fet amb elegància i brillantor. Jo sento el mateix que Aristòtil i Isòcrates, cadascun dels quals, absorbit en la seva pròpia professió, infravalorava la de l'altre.
Equidem et Platonem existimo, si genus forense dicendi tractare voluisset, gravissime et copiosissime potuisse dicere, et Demosthenem, si illa, quae a Platone didicerat, tenuisset et pronuntiare voluisset, ornate splendideque facere potuisse; eodemque modo de Aristotele et Isocrate iudico, quorum uterque suo studio delectatus contempsit alterum.