Llibre 1 Fragment 1 Paràgraf 2

Aprendràs, doncs, dels més destacats dels filòsofs actuals, i seguiràs instruint-hi tant com vulguis; i el teu teu desig hauria de continuar mentre no estiguis insatisfet amb el progrés que estàs fent. A més de tot això, també t'ajudarà llegir els meus llibres filosòfics; la meva filosofia no és gaire diferent de la dels peripatètics, atès que tant ells com jo pretenem ser seguidors d'en Sòcrates i d'en Plató. Pel que fa a les conclusions a les quals pots arribar, ho deixo al teu propi criteri, sense cap impediment, però llegint els meus escrits filosòfics et convenceràs de la necessitat de completar el teu domini de la llengua llatina. Però no voldria de cap manera que et pensis que això et dic això per presumptuositat. Hi ha molts que donen preferència al coneixement de la filosofia; però si reclamo la peculiar habilitat de l'orador de parlar amb propietat, amb claredat, amb elegància, penso que la meva afirmació està en certa mesura justificada, pel fet que he passat tota la meva vida exercint aquesta professió.

Quam ob rem disces tu quidem a principe huius aetatis philosophorum, et disces, quam diu voles; tam diu autem velle debebis, quoad te, quantum proficias, non paenitebit; sed tamen nostra legens non multum a Peripateticis dissidentia, quoniam utrique Socratici et Platonici volumus esse, de rebus ipsis utere tuo iudicio (nihil enim impedio), orationem autem Latinam efficies profecto legendis nostris pleniorem. Nec vero hoc arroganter dictum existimari velim. Nam philosophandi scientiam concedens multis, quod est oratoris proprium, apte, distincte, ornate dicere, quoniam in eo studio aetatem consumpsi, si id mihi assumo, videor id meo iure quodam modo vindicare.