Llibre 1 Fragment 1 Paràgraf 3

I per això, estimat Ciceró, et recomano cordialment que llegeixis amb atenció no només les meves oratòries, sinó també aquests llibres meus de filosofia, que són tan extensos. Perquè, mentre que les oratòries mostren un estil més vigorós, fins-i-tot apassionat, també val la pena cultivar l'estil contingut de les meves produccions filosòfiques. A més, que un mateix home triomfi en ambdós àmbits, tant en l'estil del fòrum com en el de la discussió filosòfica tranquil·la, no ha estat, fins ara, la sort de cap dels grecs, tret de, potser, Demetri de Falèron, un raonador intel·ligent que, encara que més aviat sense esperit, és encantador, de manera que podeu reconèixer en ell al deixeble de Teofrast. Però que siguin els altres els que jutgin el que jo he aconseguit en cada intent; almenys he provat les dues modalitats.

Quam ob rem magnopere te hortor, mi Cicero, ut non solum orationes meas, sed hos etiam de philosophia libros, qui iam illis fere se aequarunt, studiose legas; vis enim maior in illis dicendi, sed hoc quoque colendum est aequabile et temperatum orationis genus. Et id quidem nemini video Graecorum adhuc contigisse, ut idem utroque in genere elaboraret sequereturque et illud forense dicendi et hoc quietum disputandi genus, nisi forte Demetrius Phalereus in hoc numero haberi potest, disputator subtilis, orator parum vehemens, dulcis tamen, ut Theophrasti discipulum possis agnoscere. Nos autem quantum in utroque profecerimus, aliorum sit iudicium, utrumque certe secuti sumus.