Llibre 1 Fragment 1 Paràgraf 4

 

Crec, és clar, que si en Plató hagués estat disposat a dedicar-se a l'oratòria del fòrum, hauria pogut parlar amb la màxima eloqüència i capacitat; i que si en Demòstenes hagués continuat els estudis que va fer amb en Plató i hagués volgut exposar les seves opinions, ho hauria fet amb elegància i brillantor. Jo sento el mateix que Aristòtil i Isòcrates, cadascun dels quals, absorbit en la seva pròpia professió, infravalorava la de l'altre.

Equidem et Platonem existimo, si genus forense dicendi tractare voluisset, gravissime et copiosissime potuisse dicere, et Demosthenem, si illa, quae a Platone didicerat, tenuisset et pronuntiare voluisset, ornate splendideque facere potuisse; eodemque modo de Aristotele et Isocrate iudico, quorum uterque suo studio delectatus contempsit alterum.

Llibre 1 Fragment 1 Paràgraf 3

I per això, estimat Ciceró, et recomano cordialment que llegeixis amb atenció no només les meves oratòries, sinó també aquests llibres meus de filosofia, que són tan extensos. Perquè, mentre que les oratòries mostren un estil més vigorós, fins-i-tot apassionat, també val la pena cultivar l'estil contingut de les meves produccions filosòfiques. A més, que un mateix home triomfi en ambdós àmbits, tant en l'estil del fòrum com en el de la discussió filosòfica tranquil·la, no ha estat, fins ara, la sort de cap dels grecs, tret de, potser, Demetri de Falèron, un raonador intel·ligent que, encara que més aviat sense esperit, és encantador, de manera que podeu reconèixer en ell al deixeble de Teofrast. Però que siguin els altres els que jutgin el que jo he aconseguit en cada intent; almenys he provat les dues modalitats.

Quam ob rem magnopere te hortor, mi Cicero, ut non solum orationes meas, sed hos etiam de philosophia libros, qui iam illis fere se aequarunt, studiose legas; vis enim maior in illis dicendi, sed hoc quoque colendum est aequabile et temperatum orationis genus. Et id quidem nemini video Graecorum adhuc contigisse, ut idem utroque in genere elaboraret sequereturque et illud forense dicendi et hoc quietum disputandi genus, nisi forte Demetrius Phalereus in hoc numero haberi potest, disputator subtilis, orator parum vehemens, dulcis tamen, ut Theophrasti discipulum possis agnoscere. Nos autem quantum in utroque profecerimus, aliorum sit iudicium, utrumque certe secuti sumus.

Llibre 1 Fragment 1 Paràgraf 2

Aprendràs, doncs, dels més destacats dels filòsofs actuals, i seguiràs instruint-hi tant com vulguis; i el teu teu desig hauria de continuar mentre no estiguis insatisfet amb el progrés que estàs fent. A més de tot això, també t'ajudarà llegir els meus llibres filosòfics; la meva filosofia no és gaire diferent de la dels peripatètics, atès que tant ells com jo pretenem ser seguidors d'en Sòcrates i d'en Plató. Pel que fa a les conclusions a les quals pots arribar, ho deixo al teu propi criteri, sense cap impediment, però llegint els meus escrits filosòfics et convenceràs de la necessitat de completar el teu domini de la llengua llatina. Però no voldria de cap manera que et pensis que això et dic això per presumptuositat. Hi ha molts que donen preferència al coneixement de la filosofia; però si reclamo la peculiar habilitat de l'orador de parlar amb propietat, amb claredat, amb elegància, penso que la meva afirmació està en certa mesura justificada, pel fet que he passat tota la meva vida exercint aquesta professió.

Quam ob rem disces tu quidem a principe huius aetatis philosophorum, et disces, quam diu voles; tam diu autem velle debebis, quoad te, quantum proficias, non paenitebit; sed tamen nostra legens non multum a Peripateticis dissidentia, quoniam utrique Socratici et Platonici volumus esse, de rebus ipsis utere tuo iudicio (nihil enim impedio), orationem autem Latinam efficies profecto legendis nostris pleniorem. Nec vero hoc arroganter dictum existimari velim. Nam philosophandi scientiam concedens multis, quod est oratoris proprium, apte, distincte, ornate dicere, quoniam in eo studio aetatem consumpsi, si id mihi assumo, videor id meo iure quodam modo vindicare.

Llibre 1 Fragment 1 Paràgraf 1

LLIBRE PRIMER

La moral de Bondat

I

Estimat fill Marc, has estat estudiant un any sencer amb en Cràtip, a Atenes, i ja hauries d'estar completament instruït en els preceptes pràctics i els principis de la filosofia; tant com es podria esperar de la preeminència, no només del teu mestre, sinó també de la ciutat on ets; el primer és capaç d'enriquir-te amb l'aprenentatge, la segona, de proporcionar-te models. Tanmateix, així com jo, per a la meva millora, he combinat sempre els estudis de grec i de llatí —i això ho he fet no només en l'estudi de la filosofia, sinó també en la pràctica de l'oratòria—, també et recomano que facis el mateix, perquè tinguis el mateix domini de les dues llengües. I és en aquesta direcció que, si no m'equivoco, he prestat un gran servei als nostres paisans, no només als que no coneixen la literatura grega sinó, fins i tot, als més cultes, que consideren que els ha servit per avançat molt tant en oratòria com en formació mental.

Quamquam te, Marce fili, annum iam audientem Cratippum, idque Athenis, abundare oportet praeceptis institutisque philosophiae propter summam et doctoris auctoritatem et urbis, quorum alter te scientia augere potest, altera exemplis, tamen, ut ipse ad meam utilitatem semper cum Graecis Latina coniunxi neque id in philosophia solum, sed etiam in dicendi exercitatione feci, idem tibi censeo faciendum, ut par sis in utriusque orationis facultate. Quam quidem ad rem nos, ut videmur, magnum attulimus adiumentum hominibus nostris, ut non modo Graecarum litterarum rudes, sed etiam docti aliquantum se arbitrentur adeptos et ad dicendum et ad iudicandum.